Obvibase

M’agrada molt exprémer Google Drive i, de fet, ja fa molt que he deixat d’utilitzar eines ofimàtiques clàssiques (office, libreofice, etc).

Darrerament he descobert Obvibase és una aplicació online que et permet crear una base de dades i que s’integra perfectament a Google Drive.

Us deixo un videotutorial que he fet jo mateix, on us presento breument els elements bàsics d’aquesta eina.

També us deixo aquest link: https://sites.google.com/a/eguiguren.biz/pindoles-tic/ es tracta d’un web (google sites) amb diferents videotutorials per conéixer i dominar les eines google.

La insatisfacció de fer el que es pot

Sóc tutor a primària i coordinador TIC de la meva escola.

De 25 hores lectives tinc 23 amb alumnes i 2 per vetllar pel manteniment de més de 100 andròmines informàtiques, webs i altres. Les 7 hores de casa són, principalment, per preparar classes i corretgir proves. A més, tenim 5 hores que es reparteixen en atenció a pares, reunions de nivell, cicle i coordinació.

Em pregunto d’on puc treure les hores per “realitzar” la feina. A les reunions es planifica, destria, debat, … els projectes i tasques, però la feina que se’n deriva cal que tingui el seu espai i dedicació; i no el té.

Tothom que sigui docent sap de que parlo. El llistat que ara podria fer a tall d’exemple seria llarguíssim. Mica en mica se m’amuntega la feina i la que realitzo no pot tenir la qualitat que jo voldria donar-li (diguin el que diguin els indicadors de qualitat del Departament d’Educació).

La manca d’hores no és res més que una evidència més de les deficiències estructurals que té el sistema. Sistema docent que a cada canvi legislatiu-pedagògic (que no soluciona les diferents necessitats dels diferents agents implicats: alumnes, docents, famílies, etc) es torna més pervers.

Les bones praxis existeixen, però són com els oasis en el desert, escases. Sovint miratges, moltes vegades esforços a contracorrent, però mai t’acompanyen al llarg del camí.

Seguirem creuant el desert, això sí, amb il•lussió!!

UBI SOCIETAS, IBI IUS

Us presento un article escrit pel meu germà Dani. En Daniel Eguiguren Huerta és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i treballador del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest document defensa la següent tesi:

…”el derecho siempre viene condicionado por unas situaciones fácticas preexistentes.”

En aquest sentit ens parla de com els legisladors dissenyen una justícia que sanciona els incompliments dels ciutadans, però omet els seus. De com els jutges estan obligats a fer complir una llei que no han fet ells, sinó que ha estat elaborada per diferents executius (comissions, governs, administracions, …). Aquests han tipificat com a penes alguns delictes en cas que es cometin en mans privades, però no públiques, és a dir, delictes comés per ells mateixos.

També fa un repàs a les mesures que permeten garantir la igualtat de justícia entre individus i estat, però novament ens mostrarà com aquestes mesures només les sosté el paper i, a la realitat la indefensió és una constant.

En fi, un document que no et deixa indiferent i et convida a reflexionar.

UBI SOCIETAS, IBI IUS

Paral·laxi

La paraula del dia és: paral·laxi.

És un terme comú a les branques de l’astronomia o la fotografia. Es tracta de l’efecte que es produeix en veure un objecte des de diferents posicions tenint com a referència el fons sobre el qual projectem la nostra mirada.

Paral·laxis

Em sorprén no haver trobat accepcions polítiques, culturals o fins i tot econòmiques del terme.

Veiem un exemple: paral·laxi política seria l’efecte que es produeix quan dos líders polítics, de partits oposats, observen la realitat del poble que pretenen governar. Cadascú d’ells, donada la “distància al background” que té, fara una lectura de les necessitats i prioritats del poble que observa.

La “distància al background” seria lo lluny que es trobi aquell polític de la realitat que l’embolta, del seu grau d’empatia i connexió amb la realitat del carrer. Avui dia,  és tanta la distància que separa els governants dels governats que la paral·laxi és una “aberració política” molt comuna. Així doncs, demanaria als acadèmics de la llengua que contemplessin l’accepció política per a aquesta singular paraula.

Webquest sobre història

Webquest

Aquest curs, al darrer trimestre, he confegit tres webquest sobre història. L’objectiu era que els alumnes fessin una recerca sobre un dels següents períodes històrics:

 

 

Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual. Pretén prioritzar la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en un producte final (document, presentació, mural, etc). La tasca conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Espero que us puguin fer servei i que m’envieu comentaris o suggeriments. 

Creació de Llibre Interactiu Multimèdia

Som molts els docents que “consumim” material realitzat per altres docents i editorials. En la meva opinió, cal anar col·laborant entre tots a anar generant nou material, més ampli i divers. Aquest curs he realitzat quatre materials:

El curs passat ja havia fet servir Lim per crear un material sobre sinónimos y antónimos a l’àrea de castellà. Aquest curs, el material que he realitzat (ara en període de vacances) és un llibre interactiu que no faré servir a la meva aula, però que tenia inquietud de crear. Un material per a aquells que s’inicien a la lectura; primeres paraules, lletra de pal, senzillet: Iniciació a la lectura. LIM és un entorn que permet crear material educatius d’una forma força senzilla amb uns resultats força atractius:

  • Relaciona imatges, sons
  • sopes de lletres
  • dictats
  • ordenar lletres, paraules
  • rellotge
  • puzzles
  • operacions matemàtiques
  • esquemes
  • simetries
  • classificacions
  • Molt complet!

Et baixes EdiLim i amb un sol fitxer tens l’editor de material interactiu. Al seu web (secció crear pàgines) trobaràs explicació a la gran quantitat de possibilitats que ofereix aquest editor. No us linko cap videotutorial perquè els que he trobat em semblen incomplets, extensos o poc dinàmics; per tant millor que experimenteu lliurement. Tècnicament em sembla un entorn força ben resolt i a nivell educatiu em sembla que ofereix uns bons avantatges:

  • Entorn agradable i senzill.
  • Activitats atractives i molt diverses.
  • Control dels exercicis i del progrés.
  • Avaluació clara i autoavaluació.
  • No cal requeriments tècnics especials.
  • Es pot fer servir amb PDI’s.

En fi, si voleu animar-vos a utilitzar Lim per crear les vostres aplicacions us encoratjo a fer-ho, és senzill. Si només voleu trobar material creat per altres docents també teniu a la biblioteca de Lim un bon grapat de recursos.

Socrative

Socrative

Socrative

Socrative és una eina que permet avaluar els estudiants mitjançant exercicis i jocs, ofereix una alternativa al ús de dispositius mòbils a l’aula ja que els alumnes poden utilitzar-los per a solucionar els problemes que el professor/a proposa.
Com funciona?
  1. El mestre realitza una activitat.
  2. Dóna un número de “room” als alumnes.
  3. Aquests entren amb aquest número a fer l’activitat.

Quines avantatges té?

  • És atractiu pels alumnes. Poden fer concursos i jocs de preguntes.
  • Es pot utilitzar mòbil, tablet o ordindors.
  • El mestre té els resultats de tots els alumnes en temps real!

Apunts per a un curs d’Scratch

scratchHe estat fent un curs d’Scratch i, com em passa en els diferents cursos virtuals que he fet, he aprés molt. En aquest cas el fet té més mèrit ja que jo ja coneixia Scratch.

Tot i així tinc la gosadia de suggerir aspectes que jo afegiria a un curs virtual sobre aquest llenguatge de programació. Reconeixo que les hores acreditades serien moltes més de les que ara s’aproven.

En qualsevol cas, podria ser interessant, per a noves edicions del curs, treballar tres aspectes que per a mi podrien ajudar molt al docent no expert:

  • Conceptes bàsics de diagrames de fluxe abans d’arrencar directe amb el codi.
  • Donar un índex de diferent tipologia d’exercicis, classificats per famílies i graduació de dificultat.
  • Reflexionar sobre la metodologia a seguir.
    • Quants alumnes tindré per aula?, pc’s?
    • Scratch 1.4 o online?
    • Donar un objectiu i fer aprenentatge guiat?
    • Donar un programa molt avançat i trobar diferents solucions a l’acabament?
    • Explicacions orals? Videotutorials?
    • etc

El segon punt faria que els futurs docents d’Scratch trobessin quelcom adaptat al seu nivell docent i a les aptituds dels diferents alumnes. Per exemple:

  • Animacions
    • Més o menys personatges
    • Moviment dels mateixos
    • Diàleg entre ells
    • Diàlegs basats en variables tipus llista.
    • Interacció (sensors) entre personatges
    • Canvis d’escenari per completar la història
    • etc.
  • Jocs
    • Tipus seguir un camí
    • Laberints
    • Handicaps als laberints (temps, reforços -variables- vides)
    • Monojugador, Parelles, …
    • Jocs de cotxes
    • Jocs de tir al blanc, colpejar o esquivar objectes.
    • etc, etc
  • Dibuixos
    • Conceptes bàsics de dibuix (rectes, corves, angles)
    • Personatges que corren per l’escenari i deixen una “estela” fent un dibuix.
    • Mandales
    • etc
  • Creació de qüestionaris
    • Dominar la idea pregunta-resposta
    • Guardar respostes
    • Crear diferents possibilitats segons el que s’hagi respós.
    • Aplicació a altres àrees.
    • etc
  • Tasques amb so
    • Creació de teclats virtuals
  • Interaccions simples
    • amb el micròfon
    • etc

Per no parlar de la iniciació a la robòtica que té en Scratch una plataforma ideal.

En qualsevol cas, estic segur que els formadors tenen més experiència i coneixements que jo per ampliar i aprofundir aquest llistat. Només volia apuntar algunes idees.

Pareidolia i la tetera

Aquest article vol destacar el poder que té la xarxa per convertir quelcom quotidià, banal i fins i tot absurd en un fenomen internacional.

teterahitler

He parat atenció en una notícia que està basada en un fet real (als EEUU, és clar) i que té com a clau de la història un fenomen psicològic anomenat pareidolia,que tothom hem patit en un moment o altra.

Què és la pareidolia? El que ens passa quan mirem els núvols i creiem veure alguna figura en la seva forma. També  passa quan en les roques d’un penya-segat creiem veure un rostre. A mi em passa molt en identificar la part davantera d’un vehicle amb una cara.

A la fotografia podeu veure una pareidolia. Una escalfador d’aigua que algú va pensar que s’assemblava a Adolf Hitler. Doncs bé, aquí ve la notícia. Aquella persona va penjar la foto a internet i en poc temps aquella imatge va rebre un milió de visites. A això se li diu fer-se “viral”. Però el fenomen no acaba aquí. Aquella tetera valia uns 30 euros, al cap de poc s’havia esgotat i la podies trobar a e-Bay per 150.

Bé, no sé si quan gaudiu d’aquest fenomen visual sereu capaços de convertir-lo en un fenomen comercial, però segur que recordareu que aquest fet, força quotidià, té un nom i segur que us costarà de recordar: Pareidolia.