Com és que no ens assemblem a Finlàndia?

Coat_of_arms_of_Finland.svgEn un article recent del Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona, César Coll, s’esmentava un llibre que analitza el perquè dels bons resultats dels estudiants finesos en proves PISA. És tracta de l’obra de P. Sahlbert, “Lliçons fineses: que pot el món aprendre dels canvis educatius a Finlàndia”.

Breument seleccionaré alguns dels aspectes que ens separen d’aquest model educatiu. Fa gràcia, per no dir pena, que es vulguin obtenir els mateixos resultats que en el país nòrdic tot i no seguir cap de les línies que s’han aplicat en aquest model d’èxit.

  • La transformació del model finès s’inicià fa 40 anys. Durant els primers 25 es van establir les bases, acords i es dissenyà el camí a seguir. En els darrers 15 anys han començat a recollir-se els resultats de l’aposta.
    Per contra al nostre país ha hagut un canvi de llei educativa gairebé a cada legislatura. Set en els darrers 32 anys.
  • En el país nòrdic, l’educació bàsica dura 9 cursos i la secundària 3. Aquesta educació secundària té dues línies una de caire més acadèmic i altra més professional.
    No cal dir que la durada aquí és totalment diferent 6+4+2. Recordeu quan la primària (EGB) durava 8 anys i el BUP 3 i el COU 1? Allò s’assemblava més al model 9+3 dels finesos, no?
  • A Finlàndia només hi ha una avaluació externa al final de l’educació secundària d’orientació acadèmica.
    En el nostre model hi ha dues avaluacions i en el nou projecte de llei (LOMCE) es volen aplicar 6!!
  • El professorat a Finlàndia està prou ben pagat, està molt ben seleccionat i té molt de prestigi socialment; a més no hi ha cap sistema de mesures de rendiment centrades en el professorat.
    Aquest punt és radicalment oposat al que existeix al nostre país.
  • Les escoles no són afegides a cap “ranking” basat en el rendiment de l’alumnat.
    Aquí s’està començant a utilitzar aquest sistema de rankings i es vol arribar a fer públic.
  • A Finlàndia tota la comunitat educativa va a una: consells escolars, famílies, sindicats, empresaris, administració, polítics. Tots vetllant per l’excel·lència i l’equitat com a base de la qualitat educativa.
    Com aquí, oi?

És a dir que per voler obtenir els mateixos resultats que a Finlàndia es prenen decisions totalment oposades.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s