Una competició i societat adulterades

Els que em coneixeu sabeu que m’apassiona el basquet. Ara el veig com a aficionat i prou, però reconeixo haver estat un “malalt” d’aquest esport.

En aquest bloc, on es pot parlar de tot (Com Et Dic Una Cosa Et Dic Una Altra), encara no he escrit sobre basquet, … però aquí va el primer post. Bé, com veureu uns paràgrafs més avall, no només de basquet va aquest article.

No aportaré res de nou, res que la gent no sàpiga, però que no per això no faci falta recordar un cop més: La lliga Endesa, l’ACB, és una competició adulterada.

El significat d’adulterar és, el d’alterar alguna cosa per a que aquesta perdi la seva essència, la seva puresa. També es pot considerar el sentit de falsificar una cosa, de canviar-li el sentit. El sentit de tota competició és que els equips que hi participen, aspirin amb igualtat de condicions, a guanyar la mateixa. Hi ha algú que no reconeixi que a la lliga ACB això és un impossible?

A aquestes alçades alguns ja direu: “quina cosa acaba de descobrir aquest …”. Però el que vull denunciar és que tot i que tothom ho sap, ningú no ho denuncia. Tothom accepta les coses tal com són. Ni s’imagina com podrien ser amb una altra organització. Suposo que el rerefons d’aquest article és el de denunciar que el poderós sempre surt reforçat. Que domina el sistema i el modela perquè aquest el beneficiï.

A l’ACB dos equips alimentats pel capital de les seves seccions de futbol tenen un presupost més de 10 vegades superior als de la gran majoria de clubs de la lliga. En algun cas arriba a ser fins a 28 vegades superior que el del club més modest. No cal fer una anàlisi exhaustiva de les dotacions econòmiques dels clubs espanyols per reconèixer que la desigualtat econòmica és l’adulteri de la competició i, suposo, que ningú ho posarà en dubte.

Ara bé, com és que no es posa solució al problema? Quan algú proposa possibles millores com ara un límit salarial o un sistema de drafteig tipus NBA, de seguida salten els que afirmen que això funciona als EEUU, però que aquí això no funcionaria. I ja està! No cal donar arguments en contra, no cal demostrar-ho, no cal fer algun intent, ni tan sols prendre alguna mesura pal·liativa. Ans al contrari, es bipolaritza més la lliga, es potencia mediàticament els duels entre els dos “grans” i per a la resta, les engrunes.

Per acabar, deixeu-me que lligui aquest article esportiu amb la realitat socio-política en que vivim. Cada vegada ens agrada menys el que ens envolta, som més crítics amb el sistema, però no fem res per a canviar-ho. Som una societat dèbil i amb una baixa autoestima que es creu incapaç de canviar les coses. De fet, el gran problema és que ni tan sols som capaços de imaginar-les diferents al que son. D’aquesta feblesa i manca d’imaginació s’aprofita el fort i perpetua el seu privilegi.

Fa falta una nova voluntat social, un esperit de canvi global. Que una immensa majoria cregui necessari una nova transició socio-política on els canvis siguin possibles perquè la gent es qüestioni el sistema, el repensi i es cregui capaç de transformar-ho. Com la lliga ACB.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s