La insatisfacció de fer el que es pot

Sóc tutor a primària i coordinador TIC de la meva escola.

De 25 hores lectives tinc 23 amb alumnes i 2 per vetllar pel manteniment de més de 100 andròmines informàtiques, webs i altres. Les 7 hores de casa són, principalment, per preparar classes i corretgir proves. A més, tenim 5 hores que es reparteixen en atenció a pares, reunions de nivell, cicle i coordinació.

Em pregunto d’on puc treure les hores per “realitzar” la feina. A les reunions es planifica, destria, debat, … els projectes i tasques, però la feina que se’n deriva cal que tingui el seu espai i dedicació; i no el té.

Tothom que sigui docent sap de que parlo. El llistat que ara podria fer a tall d’exemple seria llarguíssim. Mica en mica se m’amuntega la feina i la que realitzo no pot tenir la qualitat que jo voldria donar-li (diguin el que diguin els indicadors de qualitat del Departament d’Educació).

La manca d’hores no és res més que una evidència més de les deficiències estructurals que té el sistema. Sistema docent que a cada canvi legislatiu-pedagògic (que no soluciona les diferents necessitats dels diferents agents implicats: alumnes, docents, famílies, etc) es torna més pervers.

Les bones praxis existeixen, però són com els oasis en el desert, escases. Sovint miratges, moltes vegades esforços a contracorrent, però mai t’acompanyen al llarg del camí.

Seguirem creuant el desert, això sí, amb il•lussió!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s