Segur que tot això no afecta a la qualitat?

 

Són tantes les retallades en tan poc temps que, de vegades, va bé fer una recapitulació per adonar-se de la dimensió de la tragèdia.

Dades globals

Catalunya és la comunitat on més s’ha retallat en educació. La disminució dels pressupostos dels dos darrers anys és del 13,75%. A aquestes retallades s’afegiran les del govern central.

Destinació de menys recursos als centres

  • El sistema educatiu obligatori ha rebut 21.000 més alumnes a Catalunya i, per tant, li correspondria un augment de 1900 professors i professores però s’ha reduït en 340.
  • Per tal d’estalviar en personal s’han deixat de cobrir les baixes curtes i els primers 10 dies de les de llarga durada.
  • S’han incrementat les hores lectives del professorat amb 1 hora lectiva més aquest curs i una altra més a partir del curs vinent (20h/setmana a secundària i 25 a primària).
  • A primària es va retirar la 6a hora lectiva diària dels alumnes passant a 5 hores (una menys que els centres privats concertats).
  • S’ha acabat amb la jubilació anticipada.
  • Es redueix el nombre de personal PAS (Personal Administratiu i de Serveis) assignat als centres i  no es cobreixen les seves baixes.
  • També s’han reduït el nombre de vetlladors, auxiliars i educadores d’educació especial per l’atenció d’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE).
  • A secundària s’han reduït els programes de qualificació professional inicial per atendre aquests alumnes amb dificultats.
  • Desapareixen programes d’atenció a l’alumnat, de tractament de la diversitat, projectes estratègics i d’Autonomia de Centre (PAC), projectes educatius com la reutilització de llibres de text o l’educat 1×1 (actualment 2.0) d’aplicació de noves tecnologies a l’aula, i aules d’acollida pels nou vinguts.
  • S’estalvia professorat: augmentant un 20% el nombre d’alumnes per classe (el que implica 30 alumnes/aula a primària, 36 a ESO i fins a 43 a batxillerat).
  • Es deixa que cada centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres; i suspendre l’obligació de fer els nous mòduls de formació professional de 2.000 hores.
  • Hi ha menys assignació econòmica, menys recursos didàctics i material destinat al manteniment del centre, (un 20% el 2011 i un altre tant el 2012). Això afecta a: serveis com calefacció, llum, aigua, internet i a materials com fotocòpies o recursos didàctics per biblioteques, aules d’informàtica, tallers de tecnologia, laboratoris de ciències, aules de visual i plàstica, educació física, etc.
  • S’han paralitzat els plans de reformes dels edificis i la construcció de nous centres.

Disminució del sou dels professionals

  • Els professionals dels centres educatius s’han vist reduïts els seus sous progressivament tot i l’increment d’un 3% del IPC cada any. Les reduccions són d’un 5% l’any 2010, un  5% el 2011 i  un altre del 3% al 5%  per aquest 2012.
  • També s’han eliminat partides de les ajudes del Fons d’Acció Social.
  • Els estadis passen de 6 a 9 anys condicionats a una avaluació subjectiva.
  • Hi ha més dificultats pels permisos de maternitat i la obtenció de les baixes de llarga durada.
  • S’ha eliminat la part retributiva corresponent al pla de pensions iniciat fa uns anys sense que es puguin recuperar aquests diners retinguts per l’entitat bancària.

Supressió directa de diversos ajuts socials

  • S’han reduït molt les aportacions a les famílies: beques, acollida matinal i ajudes a menjador.
  • S’han aturat els plans educatius d’entorn.
  • S’han reduït les subvencions a les AMPAs.

Aquest article és un resum-adaptació del post trobat a http://miquelindignat.blogspot.com.es/2012/05/resum-de-les-retallades-en-la-educacio.html

 

Anuncis

Col·lecció d’eufemismes en temps de crisi

 

Eufemisme ve de les paraules gregues “eu” i “feme” que vindrien a significar una cosa així com: bon – parlar. La veritat és que són paraules que, més que sinònims són termes, que pretenen substituir a una altra considerada “tabú”.

Durant aquest període de crisi es poden recollir un bon grapat d’eufemismes. Molts es poden escoltar a la prensa (tv,radio i premsa) i això, personalment, em molesta. Sentir-los en veu d’un polític encara s’entén, perquè ell, o ella, tractarà d’ “endolcir” quan no d’enganyar directament al ciutadà, fent servir l’eufemisme en qüestió. Però un periodista quins objectius persegueix per utilitzar-los?

Veiem alguns:

  • Quan es parla d’acomiadaments, modificacions en les indemnitzacions o similars; ens diuen “flexibilitat laboral” o “regulacions de les plantilles”.
  • Si es congelen o redueixen salaris es pot dir “reduïr la despesa social”.
  • En canvi si la despesa és per construir una estació de l’AVE (encara que desprès estigui infrautilitzada) es pot utilitzar l’eufemisme, “inversió”.
  • Quan un sistema capitalista com el que domina la nostra societat trontolla per culpa dels especuladors es diu que ho fa per culpa dels “mercats”; en canvi si les persones denuncien les injustícies del sistema poden ser titllades d’“antisistema”.
    Qui posa més en perill al sistema? Qui el fa més injust i se’n aprofita?

Eufemismes hi ha molts i sovint són perversos, … o hauríem de dir “ignominiosos”?