Direcció novell d’un centre escolar

Des de fa mes de quatre mesos que un dorm pitjor, treballa moltes més hores, té més responsabilitats, té sensació de no desconnectar de la feina en cap moment, se sent al servei de tothom i creu no arribar a contentar ningú, pretén impulsar idees, consensuar-les, dinamitzar equips de treball i implementar respostes a necessitats que prèviament s’han diagnosticat. Avalua, planifica, coordina, controla … està al corrent de tot i se li escapen tantes coses!

Però té poc temps, menys del que voldria, per relacionar-se amb els seus companys, escoltar-los, xerrar i riure amb ells, distreure’s sense mirar el rellotge o tenir sensació que es perd el temps. I el que és pitjor, està més absent de casa, física i mentalment. No pot dedicar el mateix temps que abans a la família i, de vegades, el temps que dedica té menys qualitat. Tampoc troba temps per aquelles aficions, entreteniments, distraccions, … per un mateix.

Tot en nom de la docència, d’aquesta feina que se sosté en la vocació, però que d’aquest insuficient fil també penja. Que té en cadascun dels seus professionals un pou de ciència, però que no hi ha dos que coincideixin en veure les coses de la mateixa manera. Tot per professionalitat, per responsabilitat i a canvi d’un menysteniment social que un no comprén, però del que té un sentiment de culpa; de que alguna cosa haurem fet malament perquè la gent no ens doni crèdit.

I més enllà… els alumnes, els veritables protagonistes, aquells que aprenen tot i les nostres actuacions, malgrat els contradictoris missatges que reben de dins i fora d’aquest microcosmos anomenat escola.

Anuncis