La insatisfacció de fer el que es pot

Sóc tutor a primària i coordinador TIC de la meva escola.

De 25 hores lectives tinc 23 amb alumnes i 2 per vetllar pel manteniment de més de 100 andròmines informàtiques, webs i altres. Les 7 hores de casa són, principalment, per preparar classes i corretgir proves. A més, tenim 5 hores que es reparteixen en atenció a pares, reunions de nivell, cicle i coordinació.

Em pregunto d’on puc treure les hores per “realitzar” la feina. A les reunions es planifica, destria, debat, … els projectes i tasques, però la feina que se’n deriva cal que tingui el seu espai i dedicació; i no el té.

Tothom que sigui docent sap de que parlo. El llistat que ara podria fer a tall d’exemple seria llarguíssim. Mica en mica se m’amuntega la feina i la que realitzo no pot tenir la qualitat que jo voldria donar-li (diguin el que diguin els indicadors de qualitat del Departament d’Educació).

La manca d’hores no és res més que una evidència més de les deficiències estructurals que té el sistema. Sistema docent que a cada canvi legislatiu-pedagògic (que no soluciona les diferents necessitats dels diferents agents implicats: alumnes, docents, famílies, etc) es torna més pervers.

Les bones praxis existeixen, però són com els oasis en el desert, escases. Sovint miratges, moltes vegades esforços a contracorrent, però mai t’acompanyen al llarg del camí.

Seguirem creuant el desert, això sí, amb il•lussió!!

Creació de Llibre Interactiu Multimèdia

Som molts els docents que “consumim” material realitzat per altres docents i editorials. En la meva opinió, cal anar col·laborant entre tots a anar generant nou material, més ampli i divers. Aquest curs he realitzat quatre materials:

El curs passat ja havia fet servir Lim per crear un material sobre sinónimos y antónimos a l’àrea de castellà. Aquest curs, el material que he realitzat (ara en període de vacances) és un llibre interactiu que no faré servir a la meva aula, però que tenia inquietud de crear. Un material per a aquells que s’inicien a la lectura; primeres paraules, lletra de pal, senzillet: Iniciació a la lectura. LIM és un entorn que permet crear material educatius d’una forma força senzilla amb uns resultats força atractius:

  • Relaciona imatges, sons
  • sopes de lletres
  • dictats
  • ordenar lletres, paraules
  • rellotge
  • puzzles
  • operacions matemàtiques
  • esquemes
  • simetries
  • classificacions
  • Molt complet!

Et baixes EdiLim i amb un sol fitxer tens l’editor de material interactiu. Al seu web (secció crear pàgines) trobaràs explicació a la gran quantitat de possibilitats que ofereix aquest editor. No us linko cap videotutorial perquè els que he trobat em semblen incomplets, extensos o poc dinàmics; per tant millor que experimenteu lliurement. Tècnicament em sembla un entorn força ben resolt i a nivell educatiu em sembla que ofereix uns bons avantatges:

  • Entorn agradable i senzill.
  • Activitats atractives i molt diverses.
  • Control dels exercicis i del progrés.
  • Avaluació clara i autoavaluació.
  • No cal requeriments tècnics especials.
  • Es pot fer servir amb PDI’s.

En fi, si voleu animar-vos a utilitzar Lim per crear les vostres aplicacions us encoratjo a fer-ho, és senzill. Si només voleu trobar material creat per altres docents també teniu a la biblioteca de Lim un bon grapat de recursos.

Socrative

Socrative

Socrative

Socrative és una eina que permet avaluar els estudiants mitjançant exercicis i jocs, ofereix una alternativa al ús de dispositius mòbils a l’aula ja que els alumnes poden utilitzar-los per a solucionar els problemes que el professor/a proposa.
Com funciona?
  1. El mestre realitza una activitat.
  2. Dóna un número de “room” als alumnes.
  3. Aquests entren amb aquest número a fer l’activitat.

Quines avantatges té?

  • És atractiu pels alumnes. Poden fer concursos i jocs de preguntes.
  • Es pot utilitzar mòbil, tablet o ordindors.
  • El mestre té els resultats de tots els alumnes en temps real!

Com és que no ens assemblem a Finlàndia?

Coat_of_arms_of_Finland.svgEn un article recent del Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona, César Coll, s’esmentava un llibre que analitza el perquè dels bons resultats dels estudiants finesos en proves PISA. És tracta de l’obra de P. Sahlbert, “Lliçons fineses: que pot el món aprendre dels canvis educatius a Finlàndia”.

Breument seleccionaré alguns dels aspectes que ens separen d’aquest model educatiu. Fa gràcia, per no dir pena, que es vulguin obtenir els mateixos resultats que en el país nòrdic tot i no seguir cap de les línies que s’han aplicat en aquest model d’èxit.

  • La transformació del model finès s’inicià fa 40 anys. Durant els primers 25 es van establir les bases, acords i es dissenyà el camí a seguir. En els darrers 15 anys han començat a recollir-se els resultats de l’aposta.
    Per contra al nostre país ha hagut un canvi de llei educativa gairebé a cada legislatura. Set en els darrers 32 anys.
  • En el país nòrdic, l’educació bàsica dura 9 cursos i la secundària 3. Aquesta educació secundària té dues línies una de caire més acadèmic i altra més professional.
    No cal dir que la durada aquí és totalment diferent 6+4+2. Recordeu quan la primària (EGB) durava 8 anys i el BUP 3 i el COU 1? Allò s’assemblava més al model 9+3 dels finesos, no?
  • A Finlàndia només hi ha una avaluació externa al final de l’educació secundària d’orientació acadèmica.
    En el nostre model hi ha dues avaluacions i en el nou projecte de llei (LOMCE) es volen aplicar 6!!
  • El professorat a Finlàndia està prou ben pagat, està molt ben seleccionat i té molt de prestigi socialment; a més no hi ha cap sistema de mesures de rendiment centrades en el professorat.
    Aquest punt és radicalment oposat al que existeix al nostre país.
  • Les escoles no són afegides a cap “ranking” basat en el rendiment de l’alumnat.
    Aquí s’està començant a utilitzar aquest sistema de rankings i es vol arribar a fer públic.
  • A Finlàndia tota la comunitat educativa va a una: consells escolars, famílies, sindicats, empresaris, administració, polítics. Tots vetllant per l’excel·lència i l’equitat com a base de la qualitat educativa.
    Com aquí, oi?

És a dir que per voler obtenir els mateixos resultats que a Finlàndia es prenen decisions totalment oposades.

 

Reacció docent davant la LOMCE

L’escola Lola Anglada de Tiana no vol, ni pot viure d’esquenes a la realitat que l’envolta.  Aquesta setmana s’ha presentat un nou projecte de llei educativa que ha provocat molt malestar en la comunitat educativa catalana. El nostre centre vol fer una lectura d’aquesta nova proposta de l’administració central.

En general, pensem que aquesta llei no dóna resposta a les veritables necessitats que té avui dia l’escola del nostre país. Es ve a sumar a una llarga llista de lleis que s’han implementat des de l’any 1980 (7 en els darrers 32 anys, és a dir, gairebé una llei per legislatura) i que no han fet més que afegir canvis i incerteses a un col·lectiu que el que necessita és treball estable i durador.

En particular, aquest nou text, és especialment perniciós en diferents aspectes, destacant el tractament que li dóna a la nostra llengua, el català. La llengua catalana passaria de ser la llengua vehicular dels centres a ser una àrea amb tractament d’especialitat, és a dir, totalment arraconada. En aquest moment tots els nostres alumnes tenen garantides la competència lingüística en català i castellà en acabar la seva escolaritat, la nova llei no garantiria aquest terme.

El nou text permetria segregar els alumnes en dos grups: els que volen l’educació en català i els que ho voldrian en castellà. Aquest nou text vol donar resposta a un “No conflicte”. Fins ara només hi havia vint famílies a tota Catalunya que demanaven aquesta possibilitat. Per donar resposta a 20 famílies, l’administració central, seria capaç de carregar-se un model que garanteix l’aprenentatge del castellà i del català i que ho fa amb la inclussió com a bandera i garantint la igualtat d’oportunitats a tots els seus alumnes . Sense aquest model hi hauria molts alumnes que no tindrien la possibilitat d’aprendre el català i per tant no es podrien incorporar a la societat del nostre país amb igualtat de condicions amb els que sí el saben.

A més aquesta resposta és política ja que actua on l’interesa. Al país Valencià no hi ha 13 famílies que volen l’escolaritat en Valencià, sinó un 13% de famílies que demanen aquest tipus d’escolarització i en canvi en aquesta comunitat no hi ha resposta per aquest col·lectiu. És per tant un posicionament ideològic que destrueix un model estable i d’èxit i que afegeix conflicte allí on no hi havia.

En aquests moment en que no és fàcil treballar en els centres docents, degut al malestar que provoquen les retallades, no calen més desequilibris i menysteniments als docents. Calen respostes que millorin la qualitat educativa i no que dinamitin el que sí funciona i porta anys i anys funcionant.

Entre d’altres coses, la nova llei proposa fer sis avaluacions externes al llarg de l’escolaritat, proves que realitzarien, no a una mostra de població, sinó a tot l’alumnat; aquesta mesura no només és impossible de portar a terme, sinó que seria caríssima de fer. Centralitza el treball avaluatiu que ja fan els docents i, per tant, menysté la seva tasca.

També elimina el valor democràtic i capacitats de decisió del Consell Escolar, convertint-lo en un òrgan merament consultiu. Verticalitza l’estructura organitzativa dels centres, donant als equips directius poder de decisió llunyans als valors de consens i coresponsabilitat que existeixen avui en dia. A més, aquest directors, podrien ser escollits per l’administració encara que una majoria de la comunitat educativa estigués en contra d’aquesta decisió.

D’una altra banda, aquest nou marc legal, ens retorna al passat docent més ideològic, facilitant que la religió torni a les aules i eliminant el valor laic que tenen ara les nostres escoles.

En definitiva, els i les docents de l’escola Lola Anglada volem mostrar el nostre desacord amb aquest projecte de llei i fer saber a la comunitat educativa quin és el nostre posicionament al respecte.

El gota a gota educatiu

Amb aquest títol es podria pensar que un vol parlar de l’estat de coma en que es troba l’educació del nostre país, malalta de retallades. Però no és així, em ve de gust fer un tribut als docents. Aquells professionals que m’envolten, als del meu centre i als que em trobo en cursos i seminaris. Sense ells el sistema es colapsaria.

Les condicions en que es treballa avui en dia són lamentables. És difícil sobreviure al dia a dia escolar i, en canvi, aquest col·lectiu ho fa posant-ho tot de la seva part; posant tota la carn a la graella. Qui critiqui a aquest col·lectiu és que no el coneix. Qui el menystingui està faltant al respecte a unes persones que es deixen la pell lluitant en solitari per millorar el futur de les noves generacions.

El gota a gota no és el del pal de serum del malalt, tot i que està permetent que el pacient no mori. És el gota a gota del rec. Aquell que aprofita l’aigua i que fa créixer amb paciència els fruits. Aquest és el gota a gota que, amb la seva tasca diària, fan els professionals de la docència. Un col·lectiu transcendentment compromés amb la seva tasca i que lluita per no deixar-se arrossegar pels temps difícils que vivim.

Els que sou docents sabreu trobar exemples que il·lustren aquesta dedicació que avui subratllo. Els que no, pregunteu. Demaneu als mestres que cal fer avui per sobreviure amb dignitat al dia a dia en un centre escolar.

Companyes, companys, em venia de gust fer-vos aquest tribut. Em sento orgullós de ser mestre i de pertànyer a aquest col·lectiu.

Direcció novell d’un centre escolar

Des de fa mes de quatre mesos que un dorm pitjor, treballa moltes més hores, té més responsabilitats, té sensació de no desconnectar de la feina en cap moment, se sent al servei de tothom i creu no arribar a contentar ningú, pretén impulsar idees, consensuar-les, dinamitzar equips de treball i implementar respostes a necessitats que prèviament s’han diagnosticat. Avalua, planifica, coordina, controla … està al corrent de tot i se li escapen tantes coses!

Però té poc temps, menys del que voldria, per relacionar-se amb els seus companys, escoltar-los, xerrar i riure amb ells, distreure’s sense mirar el rellotge o tenir sensació que es perd el temps. I el que és pitjor, està més absent de casa, física i mentalment. No pot dedicar el mateix temps que abans a la família i, de vegades, el temps que dedica té menys qualitat. Tampoc troba temps per aquelles aficions, entreteniments, distraccions, … per un mateix.

Tot en nom de la docència, d’aquesta feina que se sosté en la vocació, però que d’aquest insuficient fil també penja. Que té en cadascun dels seus professionals un pou de ciència, però que no hi ha dos que coincideixin en veure les coses de la mateixa manera. Tot per professionalitat, per responsabilitat i a canvi d’un menysteniment social que un no comprén, però del que té un sentiment de culpa; de que alguna cosa haurem fet malament perquè la gent no ens doni crèdit.

I més enllà… els alumnes, els veritables protagonistes, aquells que aprenen tot i les nostres actuacions, malgrat els contradictoris missatges que reben de dins i fora d’aquest microcosmos anomenat escola.

Taxonomia de Bloom

Habilitats del pensament crític

1. Coneixement
Identificació i captació d’informació

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. definir
  2. omplir els espais en blanc
  3. llistar
  4. identificar
  5. etiquetar
  6. localitzar
  7. assenyalar
  8. memoritzar
  9. anomenar
  10. recordar
  11. lletrejar
  12. escalar
  13. comptar
  14. subratllar
  • Qui?
  • Què?
  • On?
  • Quan?
  • Com?
  • Descriviu?
  • Què és?

2. Comprensió
Organització i selecció de fets i idees

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. convertir
  2. descriure
  3. explicar
  4. interpretar
  5. parafrasejar
  6. ordenar
  7. refermar
  8. tornar a explicar amb les seves pròpies paraules
  9. tornar a escriure
  10. resumir
  11. rastrejar
  12. traduir
  • Explica amb les teves paraules
  • Quina és la principal idea de…
  • Quines són les diferències entre …
  • Pots escriure una breu ressenya?

3. Aplicació
Ús de fets, regles i principis

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. aplicar
  2. calcular
  3. concloure
  4. construir
  5. demostrar
  6. determinar
  7. dibuixar
  8. esbrinar
  9. donar un exemple
  10. il · lustrar
  11. fer
  12. funcionar
  13. mostrar
  14. resoldre
  15. estableix una regla o principi
  16. utilitzar
  • Com és … un exemple de …?
  • Com és … relacionat amb …?
  • Per què és … significatiu?
  • Coneixes altra cas en què …?
  • Podria haver passat això a …?

4. Anàlisi
Separació d’un tot en les parts que el componen

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. analitzar
  2. categoritzar
  3. classificar
  4. comparar
  5. contrastar
  6. debatre
  7. deduir
  8. determinar els factors
  9. fer diagrames
  10. diferenciar
  11. disseccionar
  12. distingir
  13. examinar
  14. inferir
  15. especificar
  • Quines són les parts o característiques de …?
  • Classifiqueu … segons …
  • Esquema / Diagrama / mapa
  • Compara … amb …?
  • Quines proves puc presentar per …?

5. Sintetitzar
Combinar idees per formar-ne de noves

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. canviar
  2. combinar
  3. compondre
  4. construir
  5. crear
  6. disseny
  7. trobar una manera inusual de …
  8. formular
  9. generar
  10. inventar
  11. originarplanificar
  12. predir
  13. pretendre
  14. produir
  15. reorganitzar
  16. reconstruir
  17. reorganitzar
  18. revisar
  19. suggerir
  20. suposar
  21. visualitzar
  22. escriure
  • Quina predicció faries …?
  • Què podríem inferir de …?
  • Quines idees pot afegir a …?
  • Com crearies / dissenyaries un nou …?
  • Quines solucions proposaries per …?
  • Què podria passar si combines … amb …?

6. Avaluar
Desenvolupament d’opinions, judicis o decisions

ACCIONS

PREGUNTES TIPUS

  1. apreciar
  2. triar
  3. comparar
  4. concloure
  5. decidir
  6. defensar
  7. avaluar
  8. dir la teva opinió
  9. jutjar
  10. justificar
  11. prioritzar
  12. puntuar
  13. seleccionar
  14. recolzar
  15. valorar
  • Estàs d’acord amb … ? Justifica-ho
  • Què penses sobre …?
  • Què és més important ?
  • Prioritza … segons …
  • Què decidiries sobre …?
  • Quins criteris utilitzes per avaluar …?

PageOrama

Imagina que vols que la teva classe o cadascun dels teus alumnes tinguin una web.

Imagina que siguin molt petits… Cap problema tens:

Com funciona:

  • Esculls un nom per a la pàgina
  • Escrius un títol
  • Escrius el contingut
  • Fas clic a “save page” i ja està!!

Si a posteriori la vols editar has d’afegir un mail (pots fer un pel grup per exemple). T’envien un mail amb l’enllaç per editar.

Avantatges:

  • Publicació immediata = motivador
  • No requereix cap coneixement previ
  • No cal registrar-se

Inconvenients:

  • Massa auster
  • Preparar una carpeta amb imatges per tal que els alumnes les trobin fàcilment (són petits)

Idees:

  •  Que cada alumne/a faci una web parlant del seu tema favorit (animals, receptes, aficions, etc). El mestre pot fer una pàgina “index” amb l’enllaç a totes les pàgines dels nens i nenes.
  • Recollir informació d’altres webs.
  • Fer descripcions o històries basades en les imatges afegides.
  • Escriure una història confegida amb els fragments de diferents alumnes (petits grups).
  • etc, etc.