Quinze principis per a l’educació lenta

Rellegir et proporciona grans satisfaccions. Em plau trobar, de nou, a les meves mans un llibre que em va marcar com a docent: “Elogi de l’educació lenta”. L’autor, Joan Domènech Francesch defensa que la velocitat en què transitem no ens permet assaborir el sentit de les coses i fa d’aquesta societat una jungla despersonalitzada i neuròtica. Apunta moltes idees, al voltant del temps, que caldria aplicar al món educatiu.

Només enunciaré els quinze principis de l’educació lenta que apunta en Joan Domènech. Penso que, per si mateixos, són prou explícits. Més endavant, potser, valdrà la pena aprofundir en alguns d’ells i analitzar-los amb “més temps”. 😉

  1. L’educació és una activitat lenta.
  2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per a ser realitzades, i no a l’inrevés.
  3. En educació, menys és més.
  4. L’educació és un procés qualitatiu.
  5. El temps educatiu és global i està interrelacionat.
  6. La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.
  7. Cada infant -i cada persona- necessita un temps específic per aprendre.
  8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
  9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
  10. L’educació necessita temps sense temps.
  11. Cal retornar temps a la infància.
  12. Hem de repensar el temps de les relacions entre persones adultes i infants.
  13. Els temps dels educadors s’han de redefinir.
  14. L’escola ha d’educar el temps.
  15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.