Pareidolia i la tetera

Aquest article vol destacar el poder que té la xarxa per convertir quelcom quotidià, banal i fins i tot absurd en un fenomen internacional.

teterahitler

He parat atenció en una notícia que està basada en un fet real (als EEUU, és clar) i que té com a clau de la història un fenomen psicològic anomenat pareidolia,que tothom hem patit en un moment o altra.

Què és la pareidolia? El que ens passa quan mirem els núvols i creiem veure alguna figura en la seva forma. També  passa quan en les roques d’un penya-segat creiem veure un rostre. A mi em passa molt en identificar la part davantera d’un vehicle amb una cara.

A la fotografia podeu veure una pareidolia. Una escalfador d’aigua que algú va pensar que s’assemblava a Adolf Hitler. Doncs bé, aquí ve la notícia. Aquella persona va penjar la foto a internet i en poc temps aquella imatge va rebre un milió de visites. A això se li diu fer-se “viral”. Però el fenomen no acaba aquí. Aquella tetera valia uns 30 euros, al cap de poc s’havia esgotat i la podies trobar a e-Bay per 150.

Bé, no sé si quan gaudiu d’aquest fenomen visual sereu capaços de convertir-lo en un fenomen comercial, però segur que recordareu que aquest fet, força quotidià, té un nom i segur que us costarà de recordar: Pareidolia.

Possibilitats educatives del Festival d’Eurovisión

Com bé, reflecteix el títol d’aquest bloc aquí es pot parlar de qualsevol tema. Ara bé, és evident que, en general, aquí predominen els temes docents i les aplicacions i recursos que podem trobar a la xarxa. Però que caram! També es pot parlar d’un festival que al nostre país està en hores baixes: Eurovisión

No. Tranquils. No vull treure el meu costat friki (que el tinc!). Només us vull explicar com, a casa, vam aprofitar el Festival d’Eurovisió 2013 per passar una vetllada familiar aprofitant alguns dels recursos educatius que ofereix.

  • CONEIXEMENT DEL MEDI

Vam fer un llistat amb els 26 països participants: Europa. La comunitària i altres. A la votació era fàcil veure quins eren limítrofes, ja que se solen votar entre ells.

Vam poder comparar els colors de les banderes.

  • MATEMÀTIQUES

Vam fer una votació pactada entre tots amb cinc categories: cançó, veu, vestuari, coreografia i originalitat. Treballàvem la mitjana aproximada. Els punts que donàvem cadascú els convertíem en un valor mitjà aproximat.

Percentatges. La coreografia, vestuari i originalitat van sumar-se a part i vam treure el 30% del seu valor. La cançó i veu es van sumar per una altra banda i van aportar el 70% del resultat de la suma final.

Finalment, els resultats finals (treball de decimals) es van ordenar de major a menor (ordenació).

  • ALTRES

Anglès. Tota la cerimònia i votacions es presenten en aquesta llengua i es fan servir estructures simples de presentació, agraiment i comiat.

Música. Vam intentar endevinar els compassos d’alguns temes. També, en algun /a cantant vam provar de reconèixer si tenia veu de tenor, baríton o soprano.

Finalment, cal dir que vam aprendre a perdre, ja que la classificació basada en les nostres puntuacions no es va semblar gens al resultat final del festival.

També vam reflexionar sobre la diferència de gustos entre nosaltres i la majoria de votants al festival (36 paísos). Aquest aspecte és força interessant, ja que si es miren vídeos antics del festival es pot veure com els gustos també han canviat a Espanya al llarg del temps. És a dir que els gustos canvien en l’espai i el temps.

Segur que hi havia més possibilitats, però amb aquestes vam gaudir d’una nit musical.

Feines docents de Setmana Santa

Durant aquesta Setmana Santa he estat preparant material per a les classes amb els meus alumnes. Ja tinc ganes de veure si els agrada i els ajuda amb la matèria.

Es tracta d’una petita web creada amb exelearning que inclou continguts al voltant de la reproducció dels éssers vius. Part del mateix és propi i d’altre trobat a la xarxa. Aprofito per agrair l’altruisme dels docents que comparteixen el seu material a internet i que ens ajuda tant a millorar la nostra tasca docent.

Us deixo l’enllaç per a tots els que tingueu a bé aprofitar-ho.

https://googledrive.com/host/0BxOSe4xd22zMeUx4NXo1bGhuSXc/index.html 

Si us fixeu en el link observareu que el material està compartit des d’una carpeta de google drive. Cosa que també he aprés a fer aquesta Setmana Santa.

Veieu el següent vídeo si voleu saber com es fa.

Una competició i societat adulterades

Els que em coneixeu sabeu que m’apassiona el basquet. Ara el veig com a aficionat i prou, però reconeixo haver estat un “malalt” d’aquest esport.

En aquest bloc, on es pot parlar de tot (Com Et Dic Una Cosa Et Dic Una Altra), encara no he escrit sobre basquet, … però aquí va el primer post. Bé, com veureu uns paràgrafs més avall, no només de basquet va aquest article.

No aportaré res de nou, res que la gent no sàpiga, però que no per això no faci falta recordar un cop més: La lliga Endesa, l’ACB, és una competició adulterada.

El significat d’adulterar és, el d’alterar alguna cosa per a que aquesta perdi la seva essència, la seva puresa. També es pot considerar el sentit de falsificar una cosa, de canviar-li el sentit. El sentit de tota competició és que els equips que hi participen, aspirin amb igualtat de condicions, a guanyar la mateixa. Hi ha algú que no reconeixi que a la lliga ACB això és un impossible?

A aquestes alçades alguns ja direu: “quina cosa acaba de descobrir aquest …”. Però el que vull denunciar és que tot i que tothom ho sap, ningú no ho denuncia. Tothom accepta les coses tal com són. Ni s’imagina com podrien ser amb una altra organització. Suposo que el rerefons d’aquest article és el de denunciar que el poderós sempre surt reforçat. Que domina el sistema i el modela perquè aquest el beneficiï.

A l’ACB dos equips alimentats pel capital de les seves seccions de futbol tenen un presupost més de 10 vegades superior als de la gran majoria de clubs de la lliga. En algun cas arriba a ser fins a 28 vegades superior que el del club més modest. No cal fer una anàlisi exhaustiva de les dotacions econòmiques dels clubs espanyols per reconèixer que la desigualtat econòmica és l’adulteri de la competició i, suposo, que ningú ho posarà en dubte.

Ara bé, com és que no es posa solució al problema? Quan algú proposa possibles millores com ara un límit salarial o un sistema de drafteig tipus NBA, de seguida salten els que afirmen que això funciona als EEUU, però que aquí això no funcionaria. I ja està! No cal donar arguments en contra, no cal demostrar-ho, no cal fer algun intent, ni tan sols prendre alguna mesura pal·liativa. Ans al contrari, es bipolaritza més la lliga, es potencia mediàticament els duels entre els dos “grans” i per a la resta, les engrunes.

Per acabar, deixeu-me que lligui aquest article esportiu amb la realitat socio-política en que vivim. Cada vegada ens agrada menys el que ens envolta, som més crítics amb el sistema, però no fem res per a canviar-ho. Som una societat dèbil i amb una baixa autoestima que es creu incapaç de canviar les coses. De fet, el gran problema és que ni tan sols som capaços de imaginar-les diferents al que son. D’aquesta feblesa i manca d’imaginació s’aprofita el fort i perpetua el seu privilegi.

Fa falta una nova voluntat social, un esperit de canvi global. Que una immensa majoria cregui necessari una nova transició socio-política on els canvis siguin possibles perquè la gent es qüestioni el sistema, el repensi i es cregui capaç de transformar-ho. Com la lliga ACB.

Phrase.it

Us presento Phrase.it, una petita eina 2.0 que ens pot permetre treballar amb els nostres alumnes el còmic, el diàleg, fer una fotonovel·la o postal o invitacions originals i personalitzades, … allò que se’ns passi pel cap. Tant senzilla que fins i tot els més petits la podran manipular.phrase.it

Entreu al web, pujeu una foto (no cal registrar-se) i afegeix un globus als personatges.

Desprès et pots baixar la foto o directament compartir-la a facebook, twetter i altres xarxes.

En fi, un petit “divertimento”.

Salvador Espriu

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
espriu_tcm32-228936
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
foto10.TIF
Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Screenleap

Volia compartir amb tothom una troballa, es tracta de

screenleap.com

Es tracta d’una web que ens permet compartir l’escriptori d’un ordinador a un/s altre/s. És a dir, sense instal·lar cap programa als ordinadors.

No té el control que ofereix VNC o Teamviewer perquè només permet visualitzar la pantalla d’un ordinador des d’un altre, sense prendre el control del mateix, però la seva simplicitat és el seu fort. A més funciona amb qualsevol sistema operatiu i fins i tot en dispositius mòbils!!!

Segur que li trobareu possibilitats a l’aula o com a control parental. Proveu-lo.

Us deixo un mini vídeo on us mostro com de fàcil és fer-ho servir.

Fer gif’s animats per a treballar la competència digital

animationsenyorFa molt temps que els Gif’s animats ja no estan de moda. Quins temps aquells! que la web anava plena… però crear-ne encara pot ser molt interessant pedagògicament.

Fer animacions amb els alumnes és un recurs més interessant del que pot semblar. No es tracta només de fer un petit dibuix animat que es pot utilitzar per il·lustrar un web o bloc, va més enllà.

Fer animacions amb els nens i nenes els permet, d’una manera divertida, treballar aspectes com la planificació d’una tasca, des de l’objectiu global a totes les passes intermèdies que es necessiten per assolir l’objectiu final. A més de familiaritzar-se amb idees com fotograma, bucle i seqüència. Depenent de cada interficie, hauran de demostrar també el seu grau d’intuïtivitat. És a dir aquella capacitat que els permet adaptar-se a un nou entorn  sense rebre un “ensinistrament” específic, sinó que prioritzaran el seu objectiu i “utilitzaran” l’eina en base a la seva idea. Per tant el que potenciarem també és la seva creativitat que anirà més enllà de l’originalitat del producte final, i es basarà també en com ha usat l’eina en sí.

Podeu fer fàcilment gif’s animats amb Paint Shop Pro o millor amb el software lliure Gimp

Mostra de gif’s animats fets per nens i nenes de 8 i 9 anys: feu clic aquí

Un recull de webs des d’on podem fer petites animacions són:

  • http://www.abcya.com/animate.htm
    Molt fàcil de fer servir pels més petits, però amb opcions més pobres a l’hora de controlar el tamany de l’animació o fer figures.

Una altra manera de treballar aquest tipus de competències seria amb la creació d’avatars, però això ja serà tema d’un altre post.