Direcció novell d’un centre escolar

Des de fa mes de quatre mesos que un dorm pitjor, treballa moltes més hores, té més responsabilitats, té sensació de no desconnectar de la feina en cap moment, se sent al servei de tothom i creu no arribar a contentar ningú, pretén impulsar idees, consensuar-les, dinamitzar equips de treball i implementar respostes a necessitats que prèviament s’han diagnosticat. Avalua, planifica, coordina, controla … està al corrent de tot i se li escapen tantes coses!

Però té poc temps, menys del que voldria, per relacionar-se amb els seus companys, escoltar-los, xerrar i riure amb ells, distreure’s sense mirar el rellotge o tenir sensació que es perd el temps. I el que és pitjor, està més absent de casa, física i mentalment. No pot dedicar el mateix temps que abans a la família i, de vegades, el temps que dedica té menys qualitat. Tampoc troba temps per aquelles aficions, entreteniments, distraccions, … per un mateix.

Tot en nom de la docència, d’aquesta feina que se sosté en la vocació, però que d’aquest insuficient fil també penja. Que té en cadascun dels seus professionals un pou de ciència, però que no hi ha dos que coincideixin en veure les coses de la mateixa manera. Tot per professionalitat, per responsabilitat i a canvi d’un menysteniment social que un no comprén, però del que té un sentiment de culpa; de que alguna cosa haurem fet malament perquè la gent no ens doni crèdit.

I més enllà… els alumnes, els veritables protagonistes, aquells que aprenen tot i les nostres actuacions, malgrat els contradictoris missatges que reben de dins i fora d’aquest microcosmos anomenat escola.

Anuncis

Segur que tot això no afecta a la qualitat?

 

Són tantes les retallades en tan poc temps que, de vegades, va bé fer una recapitulació per adonar-se de la dimensió de la tragèdia.

Dades globals

Catalunya és la comunitat on més s’ha retallat en educació. La disminució dels pressupostos dels dos darrers anys és del 13,75%. A aquestes retallades s’afegiran les del govern central.

Destinació de menys recursos als centres

  • El sistema educatiu obligatori ha rebut 21.000 més alumnes a Catalunya i, per tant, li correspondria un augment de 1900 professors i professores però s’ha reduït en 340.
  • Per tal d’estalviar en personal s’han deixat de cobrir les baixes curtes i els primers 10 dies de les de llarga durada.
  • S’han incrementat les hores lectives del professorat amb 1 hora lectiva més aquest curs i una altra més a partir del curs vinent (20h/setmana a secundària i 25 a primària).
  • A primària es va retirar la 6a hora lectiva diària dels alumnes passant a 5 hores (una menys que els centres privats concertats).
  • S’ha acabat amb la jubilació anticipada.
  • Es redueix el nombre de personal PAS (Personal Administratiu i de Serveis) assignat als centres i  no es cobreixen les seves baixes.
  • També s’han reduït el nombre de vetlladors, auxiliars i educadores d’educació especial per l’atenció d’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE).
  • A secundària s’han reduït els programes de qualificació professional inicial per atendre aquests alumnes amb dificultats.
  • Desapareixen programes d’atenció a l’alumnat, de tractament de la diversitat, projectes estratègics i d’Autonomia de Centre (PAC), projectes educatius com la reutilització de llibres de text o l’educat 1×1 (actualment 2.0) d’aplicació de noves tecnologies a l’aula, i aules d’acollida pels nou vinguts.
  • S’estalvia professorat: augmentant un 20% el nombre d’alumnes per classe (el que implica 30 alumnes/aula a primària, 36 a ESO i fins a 43 a batxillerat).
  • Es deixa que cada centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres; i suspendre l’obligació de fer els nous mòduls de formació professional de 2.000 hores.
  • Hi ha menys assignació econòmica, menys recursos didàctics i material destinat al manteniment del centre, (un 20% el 2011 i un altre tant el 2012). Això afecta a: serveis com calefacció, llum, aigua, internet i a materials com fotocòpies o recursos didàctics per biblioteques, aules d’informàtica, tallers de tecnologia, laboratoris de ciències, aules de visual i plàstica, educació física, etc.
  • S’han paralitzat els plans de reformes dels edificis i la construcció de nous centres.

Disminució del sou dels professionals

  • Els professionals dels centres educatius s’han vist reduïts els seus sous progressivament tot i l’increment d’un 3% del IPC cada any. Les reduccions són d’un 5% l’any 2010, un  5% el 2011 i  un altre del 3% al 5%  per aquest 2012.
  • També s’han eliminat partides de les ajudes del Fons d’Acció Social.
  • Els estadis passen de 6 a 9 anys condicionats a una avaluació subjectiva.
  • Hi ha més dificultats pels permisos de maternitat i la obtenció de les baixes de llarga durada.
  • S’ha eliminat la part retributiva corresponent al pla de pensions iniciat fa uns anys sense que es puguin recuperar aquests diners retinguts per l’entitat bancària.

Supressió directa de diversos ajuts socials

  • S’han reduït molt les aportacions a les famílies: beques, acollida matinal i ajudes a menjador.
  • S’han aturat els plans educatius d’entorn.
  • S’han reduït les subvencions a les AMPAs.

Aquest article és un resum-adaptació del post trobat a http://miquelindignat.blogspot.com.es/2012/05/resum-de-les-retallades-en-la-educacio.html

 

Filosofía Hoy

Post del meu amic Andrés trobat i traduit del mur Facebook de Filosofía Hoy.

El filósofo Slavoj Zizek ha dicho: “Me interesan los conceptos de posible e imposible. Hoy, cualquiera con dinero puede viajar al espacio; cada mes anuncian descubrimientos contra algún tipo de cáncer, incluso se habla de avances para alcanzar la inmortalidad. Al mismo tiempo, en cada telediario salen políticos y economistas explicando que no hay dinero para mantener la Seguridad Social. Vivimos en una época que promueve los sueños tecnológicos más delirantes, pero no quiere mantener los servicios públicos más necesarios”.

Genial, no?